Jaciments arqueològics

L’assentament de sa Caleta, fundat per fenicis procedents de l’àrea de l’estret de Gibraltar a mitjan segle VII aC, respon al model característic de les

L’establiment rural de ses païsses de Cala d’Hort es remunta al segle V aC, al moment de la colonització púnica de l’illa i perdurarà, a

L’any 1917 l’abat Breuil va descobrir unes pintures rupestres en un recer natural conegut com la cova des Vi. Tot i que la seu datació

Descobert l’any 1907 per la Societat Arqueològica Ebusitana, aquesta cavitat d’origen calcari, formada per dues grans sales subdividides per cortines d’estalagmites en sales més petites,

El conjunt format per l’aqüeducte i l’edifici de s’Argamassa destaca per la seua singularitat. L’aqüeducte, una estructura realitzada amb pedres travades amb opus caementicium, conserva

Zona d’alt interès científic per la seua relació amb la producció de porpra, tint que s’obtenia de la recol·lecció dels mol·luscos Murex trunculus i Purpura

S’Argentera constitueix l’únic indret de l’illa d’Eivissa on la galena argentífera, tot i no trobar-se en grans quantitats, sí que ho ha fet en forma

Recinte artificial del qual romanen restes d’un doble anell concèntric realitzat amb pedres d’aparell ciclopi, algunes de les quals arriben a fer dos metres de

Primer bé històric protegit a Eivissa, aquesta zona arqueològica va ser necròpoli urbana al llarg de tota l’antiguitat. Les sepultures fenícies i púniques conservades a