La declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC) constitueix una figura de protecció del patrimoni, regulada per la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, que afecta aquells béns mobles, immobles i immaterials més singulars.
En consonància amb aquest marc normatiu, l'aprovació de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, incideix en la protecció del patrimoni atorgant la consideració de BIC als béns mobles i immobles més rellevants del patrimoni històric de les Illes Balears que pel seu valor singular es declarin com a tal de manera individualitzada.
Així, l'aprovació de la llei de patrimoni històric de les Illes Balears va permetre incorporar, a les declaracions ja existents amb anterioritat, un important nombre de béns immobles declarats BIC que ofereixen un mapa extraordinari de la riquesa històrica, cultural i artística de l'illa d’Eivissa.